Una setmana molt especial!

Aquesta setmana hem tingut una vista molt especial. De fet és la primera expedició que ens ve a veure des de Barcelona. El passat dissabte dia 31 de març van venir la Sònia, el Josep M· i la Rosa.

Dissabte vam anar a buscar-los a l’aeroport de Montréal. La veritat és que va ser emocionant el retrobament després de tres mesos. Junts vam anar cap a casa i ens vam instal·lar. Casa nostra és bastant petita però vam aconseguir dormir entre el llit, el sofà i llits inflables. Tot i així vam aconseguir crear un ambient bastant ordenat tot i ser cinc persones.  

Menjant tire d'érable al mercat d'Atwater

Passejant per Old Port

El primer dia, els hi vam mostrar una mica de la nostra nova ciutat. Al matí vam anar al downtown on vam ensenyar la zona més emblemàtica: plaça de Canadà, Catedral de Nostra Senyora Reina del Món, McGill, el mercat d’Atwater... Vam pujar al Atrium le 1000, aquest és l’edifici més alt de Montréal i vam poder veure unes vistes aèries de tota la ciutat. A la tarda vam anar al old port on vam veure el mercat de Bonsecour, l’ajuntament, l’església Notre Dame de Bonsecours, la Place Jacque Cartier... Com tots els dies que han estat aquí, han estat dies molt intensos per tal de poder veure les coses més important de la ciutat. A la nit vam anar a sopar al  Schwartz's , al restaurant de la carn fumada. 

Vistes des de MontRoyal

Menjant les cues de castor

Després el dilluns, tot i que nosaltres estàvem a la Universitat, la família va anar tot el dia  a la ciutat de Québec.

Dimarts al matí, van anar a les dos illetes davant de Montréal, la Illa de Santa Helena i la de Notre Dame. Allà van veure el parc de Jean Drapeau, les vistes al skyline de la ciutat, la biosphera i el casino de Montréal.  A la tarda ens van venir a buscar a la Universitat i vam anar al Parc de Mont-Royal. Allà després de pujar uns quants esglaons vam poder veure les vistes sobre la ciutat i anar caminant fins la creu que hi ha a dalt de la muntanya. Després, al baixar, vam anar a menjar la cua de castor. Aquesta és una botiga de coques de tots els gustos que us pogueu imaginar. Aquestes coques són típiques d’Ottawa i nosaltres les vam provar quan vam anar-hi. Després, van anar a la basílica de Notre Dame on van poder veure l’espectacle de llums que fan alguns dies de la setmana. Després vam passejar per la ciutat subterrània i vam anar a sopar la típica Poutine.  

Dimecres al matí, van passejar pel barri de Plateau. Allà van  poder veure les cases més típiques de la ciutat i comprar-se un bagel. Al migdia, després de dinar vam agafar un autobús direcció Toronto.

Davant les catarates

Dins dels túnels 

L'home més alt!

Toronto és la ciutat més important de Canadà i es troba a unes 6 hores d’autobús. Tot i que el viatge era llarg el vam poder suportar prou bé. Al arribar ja era de nit i vam anar direcció a l’hotel, ja que el dia següent ens esperaven moltes coses.

Ens vam llevar ben d’hora al matí per anar a veure les famoses catarates del Niagara. Evidentment les vam veure des de la part canadenca que és la millor forma de veure-les. Les catarates són impressionants, el soroll de l’aigua és molt fort i la quantitat d’aigua que cau et fa sentir indefens davant d’aquell espectacle. Tot i això, el que sap més greu és tot el negoci que hi ha al seu voltant. Has de pagar per tot i tens una gran varietat d’ofertes d’oci a fer. Hi ha un mini Las Vegas al costat de les catarates amb museus d’allò més estrambòtics com el del Record Guiness, el de les estrelles de cine, la casa del terror... Nosaltres vam agafar un ascensor que ens va fer descendre a la part d’abaix de les catarates. Allà camines per una mena de búnquers on veus les catarates per darrera. La veritat és que el soroll que fa l’aigua és una passada. Tot i que et deixa sord!

Sònia, Mireia i Marc al terra de vidre

A 342 metres del terra

Vistes de la ciutat a 447 metres

Amb la posta de sol

Al sky pod

 Després de dinar vam tornar cap a Toronto. Allà vam poder passejar per tot el centre on vam poder veure el nou i el vell ajuntament, l’església de Holy Trinity, el Eaton Centre (un centre comercial gegant i amb molt d’ambient), la Campbell House... Un cop visitat el centre vam aprofitar per pujar a dalt de tot de la CN Tower. Aquesta és la segona torre independent més alta del món, 553 metres. Tot i que el preu és car valia molt la pena. Vam pujar amb un ascensor exterior de vidre amb una gran velocitat que fins i tot et tapava les orelles. Un cop al primer pis podies veure les vistes de tota la ciutat. A més hi ha una part del terra de vidre. La veritat és que era una passada i donava molta impressió caminar per sobre d’aquell vidre. Després vam agafar un segon ascensor i vam pujar fins al Sky Pod, la part més alta a la que pots pujar. Aquí vam estar una estona i vam poder veure des de 447 metres la posta de sol. Va ser una experiència irrepetible veure com es ponia el sol i veure com canviava la ciutat.

Davant de Casa Loma

A l'entrada del castell 

Al jardí d'hivern

Les golfes de Casa Loma

El mercat de Kensington

Des del port

 El divendres vam anar a la Casa Loma una mena de castell d’estil gòtic del segle XX. Aquesta va ser la residència de sir Henry Pellat. El castell, de grans dimensions, tenia moltes habitacions diferents i podies fer el recorregut amb un audioguia per totes elles. Després vam anar al barri de Chinatown i vam poder passejar pel Kensignton Market. Aquest barri trenca amb tot l’estil més americà de Toronto i et recorda més a una petita població. Aquí et trobes edificis baixos i els comerciants al carrer. Un mercat de roba de segona mà, d’espècies, de fruita... Un mercat en ple Toronto amb molt color i sons. Després del mercat, amb un dels típics tranvies vam anar a la zona de la platja. Toronto està banyat pel llac Ontario però per les grans magnituds sembla en molts moments un mar. Vam poder veure gent a una mena de platgeta artificial. La gent però, enlloc de menjar gelats s’estava prenent cafès calents i anaven amb la jaqueta posada. L’experiència a Toronto va ser genial: una ciutat amb edificis molt alts i amb un ambient molt cosmopolita i dinàmic.

Oratoire St-Joseph 

Dissabte, ja de nou a Montréal, vam anar al oratori de Sant Joseph. Aquest es troba a l’altra banda de MontRoyal. Un atractiu més de la ciutat. Va ser un matí més descansat ja que a la tarda agafaven l’avió direcció Barcelona. Una vista molt intensa però que no oblidarem!