O Canada

Avui dediquem el post a explicar el més breument que hem pogut la història de Canadà. Sempre és interessant saber els orígens!

Lac des Castors, parc de Mont-Royal

La majoria d’arqueòlegs coincideixen que els primers habitants del Nord d’Amèrica van creuar des de Sibèria a Alaska fa uns 25.000 anys. Aquests caçadors nòmades perseguien els mamuts i els bisons. A poc a poc aquests nòmades es van anar establir per tot el continent americà. Està documentat que l’any 986, es van constituir diferents tribus amb societats ben diverses a diferents zones de l’actual Canadà. Hi havia els inuit (més a la zona septentrional entre Alaska i Groenlàndia), tlingit i els salish (pobles natius de la costa del Pacífic), tribu dels peus negres (zona de les planures) i els iroquois (instal·lats a la zona del Riu Saint Lawrence i a la zona dels grans llacs). Els iroquois són els que van aixecar un poblat molt aprop de l’actual Montréal (Hochelaga). Tot i la manera de viure diferents, totes aquestes Primeres Nacions es consideraven part de la natura i no els seus propietaris.

Els primers europeus que van arribar a aquesta zona van ser els vikings. L’any 1000 van intentar establir una colònia però després de passar l’ hivern van decidir marxar convençuts de la impossibilitat de viure aquí.

L’any 1497 un britànic, Giovanni Caboto va arribar a Amèrica. En el seu segon viatge cap aquí amb més homes per poblar el territori es van perdre i va desestimar la conquesta.

Ja és fins el 1534 que Jacques Cartier (francès) va fer el seu primer viatge i arribà a les costes del riu Saint Lawrence. En el seu segon viatge va trobar un campament natiu anomenat Hochelaga al que va anomenar Montréal. El nom prové de la muntanya que governa la ciutat, Mont-Royal. N’hi ha que diuen que li van posar aquest nom per complaure al rei francès. Després de passar un hivern aquí, va veure el seu somni de crear una colònia trencats i va tornar a França.

Centre d'Histoire de Montréal, antiga estació de bombers

Tot i així els francesos es van quedar amb les ganes i va ser l’any 1603 quan Samuel de Champlain va realitzar el seu primer viatge a les Amèriques. Va establir la primera colònia francesa a la ciutat del Quebec. Impulsat pel comerç de les pells, la colònia es va anar fent gran. Tot i així, l’objectiu principal d’aquest primer assentament francès era el d’ evangelitzar la zona. Per tant, van ser els jesuites els que van establir les missions.

Degut a que el comerç de pells era molt rendible, els anglesos van decidir apropar-se a la zona i crear ells la seva pròpia companyia de pells, la Bahía de Hudson.

Al llarg del segle XVIII les hostilitat a Europa entre francesos i anglesos es van traslladar al Nou Món. El 1713, Anglaterra governava Nova Escòcia, Terranova i la regió de la Bahía de Hudson. Després de la guerra dels set anys, 1763, va passar a governar la totalitat del Canadà francès. Les tensions es van agreujar per la religió ja que els anglesos eren majoritàriament protestants i els francesos catòlics. Els malentesos entre les dues comunitats van ser una tònica present durant molts anys. Els francesos ocupaven només una quarta part dels càrrecs públics tot i sumar un total de tres quarts de la població.

Degut als intents de colonització per part dels estadounidenses, es va decidir, l’1 de juliol del 1867, unir tots els territoris per formar Canadà. No va ser fins l’any 1949, que Terranova es va unir a Canadà sent la desena província del país. L’última província que s’ha creat, l'1 d'abril del 1999, ha estat la de Nunavut, el nou territori del inuits amb la llengua oficial de inuktitut i estan recuperant les tècniques tradicionals de pesca i caça.

A nivell de relacions externes, Canadà va aprofitar les dues guerres mundials per fer-se un lloc al món i constituint-se com una potència important. Malgrat això, internament els problemes van anar creixent sobretot amb la regió del Quebec. Com que el tema del Quebec no és gens fàcil, ho deixem per un altre post.

Per aquells que hagueu arribat fins aquí, us deixem unes fotos del parc de Mont-Royal que dóna nom a la ciutat.

Camí principal, parc Mont-Royal

Parc Mont-Royal

Lac des Castors, parc Mont-Royal

I want to do what I'm about to do today?

Després d'una setmana sense dir res per aquí, ens disposem a explicar-vos allò més destacat!

Recepció de l'hotel de gel, Village des Nieges

Aquesta setmana el Marc ha començat el seu intensiu d'anglès. Tot i que ha suposat l'inici d'una nova rutina de 6 hores de classe i tupper, està molt content pel curs i la gent que té a la classe. No estem acostumats a tenir persones de llocs tan diferents i cultures tan diverses a la mateixa aula. I aquest fet és molt enriquidor.

Village des Nieges

El dimecres vam anar a l'activitat "nocturna" (de 4 a 8 de la tarda) que es feia a la universitat per presentar totes les associacions que hi ha. Realment el que surt a les pel·lícules és cert! Associacions d'estudiants per cuinar muffins, fer dansa del ventre, escacs, voluntariat, improvització, grup d'estudiants que t'acompanyen a casa si tens por i inclús una "Hermandad" que va intentar enganxar al Marc. Realment un moviment que a les nostres universitats de Barcelona no hi havia, en aquesta escala!

Dijous vam sortir per primera vegada a sopar a un restaurant (italià, que s'ha d'assegurar el plat) amb la visita de la Paola i la Cris. Tot i que l'experiència no va ser gaire bona, sempre ens quedarà el coneixement sobre el funcionament de les propines en aquest país. Pels que tingueu pensat venir a Canadà, a part dels impostos, està establert que cal donar aproximadament un 15% del total de propina als restaurants. I és gairebé obligatori!

Vistes de Montreal i riu Saint Laurent

Degut a que entre setmana no tenim gaire temps per sortir i descobrir coses, aprofitem el cap de setmana per intentar conèixer aquesta nova ciutat (sempre ben abrigats). El divendres, després de rebre el nostre regal de Reis per Correus, vam anar a passejar pel port i a la Sailors' Memorial Clock Tower. Malgrat que estava tancada, les vistes al riu eren molt boniques. Però el que és més impressionant és estar en silenci i escoltar com l'aigua baixa pel riu i els trossos de gel, que segueixen la corrent, van xocant entre ells.

L'endemà ens vam dirigir al Centre d'Histoire de Montréal. Tot i que havíem llegit la història en les guies volíem conèixer de més aprop els orígens d'aquesta nova casa.

Poutine Classique

Per la tarda i per pair tota aquesta ració d'història, vam anar caminant fins el bar Patati Patata, on vam menjar les nostres primeres Poutines. La poutine és un menjar típic del Quebec elaborat amb patates fregides, formatge fresc amb una salsa de carn calenta per sobre. Evidentment és un menjar super calòric, però no es estranya si s'han d'aguantar aquestes temperatures!

Bancs de la Capella de gel

Avui hem aprofitat que la temperatura era prou decent per anar al parc de Jean Drapeau on tenia lloc la Fête des Nieges. Tota la illa estava plena d'activitats per fer, sobretot per nens més petits. Per exemple anar amb trineus tirats per gossos, fer escultures amb la neu... Nosaltres hem aprofitat per anar al Village des Nieges on està situat l'hotel de gel. Per poder-ho explicar us deixem algunes fotos de les habitacions o la recepció que ho mostren més clarament. Tot i així, dir que es tracta d'una estructura molt gran en forma d'iglú d'on se'n deriven les diferents habitacions. Aquestes tenien una temperatura que oscil·lava entre els -1º i els -31º. També hi havia la zona del bar, el restaurant, un centre de convencions i inclús una capella! El preu per passar-hi la nit son d'aproximadament uns 250 dòlars i realment dubtem de quin és el grau de comoditat de dormir a una habitació que està a -31º! Avui si que em pogut veure les vistes panoràmiques de Montréal des de la illa i evidentment en aquest post us deixem una foto perquè també les gaudiu!

Restaurant de gel

Llar de foc a la recepció de l'hotel

Habitació de la Música

Un peu plus de niege

Ahir vam voler aprofitar el dia! 

On és el banc?

Ens vam despertar al matí i vam anar direcció el Parc La Fontaine, aquest és un parc situat al barri de Plateau du Mont Royal. En aquest parc hi ha un gran llac al mig del parc però en aquests moment està totalment gelat i és un bon lloc per practicar el patinatge sobre gel. Vam llogar uns patins i vam estar una bona estona, fins que els peus van dir prou, patinant a l'aire lliure i sota la neu. Va ser una agradable experiència ja que la temperatura era prou bona i l'entorn era immillorable. 

3,2,1... bagel!

Després de dinar vam anar a l'avinguda St-Viateur on hi ha el lloc més típic per menjar Bagels. El bagel és com una mena de pa de blat i farina amb un forat al mig. Es fa de tal manera que queda un pa més dens però cruixent per fora. En el nostre cas tenia llavors de sèsam per sobre. Ens el vam menjar calent i vam seguir pujant pel nostre mateix carrer Saint Laurent fins arribar a un altre barri, Little Italy.

Aquest barri és originari de la comunitat italiana a Montréal que si van instal·lar a finals del segle XIX. Està ple de trattorias, ristorantes i caffès.  

Mercat Jean-Talon

Finalment, després d'arribar per sobre del número 7000 de Boulevard Saint Laurent (vam caminar 5.000 números del carrer), vam poder entrar al mercat de Jean-Talon. Aquest mercat és de l'any 1933 i està  format per una estructura no massa llarga. Té forma de "T" i és com un llarg corredor amb les parades a ambdós costats. La majoria de parades són de fruites i hortalisses. 

Cansats de més de 2h i mitja sota la neu vam decidir agafar el metro i arribar-nos a casa.

Place des Arts després de la nevada

Pel que fa avui, hem decidit fer un recés involuntari a causa de les baixes temperatures. Tot i així, tenim intenció de sortir una estona a veure com ens senten aquests -20º que marca el termòmetre!

De matinada la neu cobrirà la ciutat...

La primera setmana a la Universitat ha passat amb èxit. La Mireia ha començat a conèixer gent d'Exchange i ha fet les seves quatre assignatures, tot i canviar-se en una d'elles. A partir d'ara tindrà sempre caps de setmana de tres dies. Va a McGill de dilluns a dijous, tot un luxe.
L'experiència d'estar a una classe d'unes cinquanta persones i veure que de cop tots riuen per la broma del professor i que tu no ho has entès, és única.

Avui ha estat un dia especial, no ha parat de nevar des de que ens hem aixecat. A poc a poc la neu ha anat quallant i agafant gruix. Des de la nostra finestra hem pogut veure com cotxes aparcats han anat quedant coberts per una gruixada capa blanca i com el camió llevaneu ha hagut d'anar passant per netejar la carretera.

Tot i la gran nevada que ha fet no ens hem volgut quedar a casa.  A la tarda hem agafat el metro i hem anat cap al Parc Jean-Drapeau. Aquest parc es troba  a una illeta molt a prop del Vieux Port de Montréal. A ella pots arribar-hi amb metro o pels ponts que uneixen la illa amb l'altra costa. En cap moment la neu ha baixat d'intensitat i costava veure el que hi havia al nostre voltant.  Tot i això, hem pogut veure com estaven preparant La Fête des Neiges  que tindrà lloc a partir del 21 de gener. També hem vist unes piscines cobertes per la neu i com el riu, en aquesta zona, no està congelat del tot però arrossega trossos de gel.
Després hem agafat de nou el metro, hem baixat a la parada de Sherbrooke i hem anat passejant sota la neu fins arribar a casa.

Step by step

Escultura de McGill a l'entrada de la Universitat

La setmana ha començat i s'han acabat les petites vacances d'aquests primers dies.
Avui la Mireia ha començat la universitat i amb ella dues noves assignatures Services marketing i Leadership. Les dues han començat amb bon peu ja que les ganes i l'entusiasme de les professores s'han contagiat. La veritat és que totes elles tenen molt bona pinta. Per altra banda, el Marc ha fet el seu examen i entrevista per decidir a quin nivell anirà en el seu Intensive Language program. Les vibracions han estat prou bones.

Ara suposem que seran dies més calmats ja que de feina n'hi ha bastanta.

A la tarda volíem anar a mirar i comprar sabates ja que només en tenim unes cadascun. Hem decidit sortir de casa una mica justos de temps. Tot i poder anar a més d'una botiga i poder-nos provar alguna ens ha quedat curta la tarda ja que a les 18h ja tancaven. Demà serà el dia definitiu i les comprarem!

A partir d'ara, com us podeu imaginar no escriurem tots els dies.  Ara seran, dins de totes les rareses i especificitats d'estar a Montréal, dies més normals amb la rutina d'aixecar-se d'hora.  

Una setmana

Avui fa una setmana que vam agafar dos avions per dirigir-nos a aquest nou destí, Montréal.

Plaça de Portugal

Durant aquesta setmana hem estat fent de turista al mateix temps que ens situàvem a aquesta nova ciutat. Mentre dinavem i feiem balanç hem pensat que estem contents del que, fins a hores d'ara, ens ha ofert la ciutat i del que, de moment, hem après.

Quan ens hem despertat hem decidit no desaprofitar un bon matí de diumenge i ens hem equipat per sortir a l'exterior. Avui hem visitat el Quartier de Plateau. Per començar hem anat al parc de la Fontaine on hi ha un llac per patinar sobre gel. D'aquest parc ens ha sorprès la gran quantitat d'esquirols que hi havia, i ens hem anat apropant a ells i buscant-los per fer fotos. La nostra il·lusió ha durat fins el moment que hem vist un cartell on deia que hi havia sobrepoblació d'aquests animals i s'estaven convertint en perillosos perquè alguns mossegaven als ciutadans!

Esquirols a la Plaça de Lafontaine

Ave. Christophe Colomb

  

Hem aprofitat per passejar pels carrerons de Plateau. Ens ha agradat molt la zona ja que està formada per cases unifamiliars amb escales externes. Tot nevat té un aire molt bucòlic que ho fa realment preciós. 

Una curiositat de la majoria de restaurants de Montréal és que et deixen portar tu el vi de casa. És a dir, com que els impostos per comprar vi són cars, prefereixen que et portis tu el vi de casa que t'haurà costat més barat que no cobrar-te'l ells!

Després de dinar ens hem disposat a escoltar el partit del dia per Rac1 després de veure que no podriem utilitzar les tecnologies de rojadirecto (recomanació del Ferran). I amb l'adrenalina post-partit, hem decidit quedar-nos a casa per primera vegada aquesta setmana i aprofitar el temps. El Marc ha estat fent pràctica pel test d'anglès de demà i la Mireia s'ha concienciat per començar demà les classes i acabar amb aquestes vacances tan desitjades.

Fa una setmana que estem aquí i ens dóna la sensació d'haver viscut moltes coses, imagineu-vos 5 mesos!

Parc Lafontaine

Parc de Mont-Royal

Foc i neu!

Place Jacques-Cartier

Un nou dia a Montréal!

Carré Saint-Louis

Aquest matí hem decidit que volíem anar a veure el Quartier Latin. Aquest és un dels barris amb més bars i en el qual hi ha més moviment d'estudiants, ja que es troba la Universitat de Motréal, la UQAM. Dir que és el barri amb més bars no és fàcil ja que a tots els carrers de la ciutat n' hi ha molts. Pel que hem llegit Montréal és la ciutat de tot Amèrica del Nord amb més restaurants per habitant. En aquest Quartier s'hi van instal·lar francòfons i la majoria de les cases són victorianes. Són casetes unifamiliars d'uns tres pisos d'alçada i que s'accedeix a elles per una escala que dóna al carrer. Per descobrir el barri hem pujat per la Rue San Denis i hem pogut observar alguns parcs com la  Carré Saint-Louis. 

Treient el gel

Un hàbit que ens ha cridat força l'atenció és com els montrealesos han de treure el glaç dels seus cotxes. Els vidres després de les nits queden coberts per una capa de glaç i amb una mena d'espàtula trenquen i rasquen el gel. 

Després a la tarda hem tornat al Old Montréal, però aquest cop hem acoseguit anar per la underground city. Un cop allà, hem vist la place Champ de Mars que dóna a la part del darrera de l'Hôtel de Ville. Ens hem tornat a perdre pels carrerons de llambordes d'aquesta zona de la ciutat i hem vist, per fora, la Chapelle Notre-Dame- de- Bonsecours. Finalment hem anat a la zona del Vieux Port on hi havia espectacles de foc sobre la neu.

Cremant les "nuves"

Restaurant al Old Montréal

Ens han regalat unes "nuves" que hem menjat cremades a unes fogueres. Després hem pogut veure un espectacle de dues ballarines ballant amb foc i finalment un castell de focs amb la música de la Sirenita de fons. Avui era l'últim dissabte que organitzaven aquest event. Realment ha valgut la pena passar una mica de fred. És tota una experiència veure els focs artificials envoltat de neu, de gent diversa i amb vistes a la ciutat. 

Focs al Vieux Port

Al arribar a casa estàvem una mica cansats, però hem menjat una delicatessen, formatge català de la Filo, que la Bea havia amagat a la maleta de la Mireia. Tot un plaer pel paladar!  Gràcies! 

Dia de Reis

Avui, dia de Reis, Montreal no ha parat el ritme i nosaltres tampoc.

Mirador en el Parc Mont-Royal

El dia ha començat amb la primera aventura per McGill de la Mireia. Hi havia una sessió informativa per tots els Exchange on han explicat tots els tràmits burocràtics que s'han de fer. Tot i els nervis que sempre hi ha quan es comença una nova cosa, ha anat tot molt bé.

Vistes de la ciutat

Al sortir, hem aprofitat per anar al Parc de Mont-Royal que està just darrera de la universitat. Se'n diu parc tot i que és una muntanya en tota regla. Hem pujat fins on les cames i el fred ens han deixat i hem pogut veure unes vistes de tot Montreal increibles. Després de recuperar-nos del fred hem baixat entre corredors que intentaven vèncer el fred amb grans equipatges.

Pista de gel a sobre el riu

Després de dinar hem anat al Banc i finalment ens hem pogut obrir un compte. Ara ja som algú a Montreal i tenim targeta, que aquí, és gairebé tant important com el DNI. 

Port glaçat de Montreal

 Aprofitant que era d'hora, hem decidit agafar el metro i visitar la zona de l'Old Montreal. És el port i bressol de la ciutat. Hem donat una volta pel barri i mentres passejàvem pel costat del riu ens ha sorprès moltíssim veure que el port on amarren el vaixells no n'hi havia ni un ja que tot el riu estava glaçat. I, evidentment, en un tros de gel havien habilitat una pista per patinar. 

Després hem anat a la Basílica de Notre-Dame de Montreal a veure un espectacle de llums que feien a l'interior. Era un espectacle audiovisual fet amb llums i pantalles a dins la pròpia esglèsia que ens ha fet pensar que realment tot ho fan gegant. No ens extranya que els musicals siguin tant espectaculars veient el que poden fer amb una església! En aquest espectacle també ens han explicat una mica l'història de Montreal, però d'això ja en parlarem en un altre post més endavant!

Interior de la Basílica de Notre-Dame

Al sortir i veure que ja era tard hem decidit tornar caminant fins a casa. Realment les distàncies són prou curtes com per fer-les caminant, però que no et treguin el metro si les cames se't comencen a gelar!

Dos turistes

Avui volíem fer de turistes a la nostra nova ciutat ja que encara no havíem tingut temps de conèixer-la. El problema que hi ha a Montreal, com ve sabeu, és el fred. Costa poder fer grans trajectes com els que estem acostumats a fer a Barcelona. Fer de turistes aquí, a aquestes dates, té un plus afegit. El fred cansa en el sentit estricte de la paraula. Ens notem més esgotats del que ens podríem sentir a Barcelona. A part aquí portem més pes físic, ja que anem amb pantalons i samarreta tèrmica sota la roba.

Descobrint el nou campus

Nosaltres no som del tipus de persona de quedar-se a casa i hem decidit visitar el downtown. Hem pogut observar els grans contrastos d'aquesta ciutat. La veritat es que això ens ha sorprès bastant. Pots trobar una petita casa o una església just al costat d'un gratacel. A l'interior d'una d'aquestes esglésies hem vist una bandera símbol de gais i lesbianes amb un missatge a sota dient que eren tots benvinguts a aquella església. Tota una modernitat!

l'avinguda amb l'edifici principal de McGill al fons

Hem acabat de veure el Quartier des Spectacles, on vivim, i hem anat in the heart of the downtown. Aquest seria el rovell de l'ou de Montreal. I dins d'aquest rovell tenim la nostra nova Universitat, McGill. Hem pogut veure la majestuositat d'aquesta universitat amb una gran avinguda fins arribar a l'edifici central. Allà hem demanat informació d'alguns aspectes sobretot de l' exchange i hem aconseguit després de 2 hores fer l' student card de la Mireia. Amb targeta en mà hem tornat cap a casa per dinar. Volíem controlar el temps que hi ha de la Universitat a casa i tenint la tranquil•litat de saber quin és l'edifici de Management (Mireia) i el de Continuing Education (Marc).

A una plaça al Chinatown

Després de dinar hem fet el barri de Chinatown on hem observat la gran quantitat de restaurants i botigues xines. A nosaltres aquesta ciutat en molts moments ens recorda Port Aventura. Està tot separat com per regions el barri xinés, l'Italià, el Portuguès, el llatí... a més en l' Underground City hi ha molts bars i restaurants que encara dóna més la sensació d'estar a un parc temàtic.
Hem visitat el Quartier Internacional on es troba el Palau de Congressos (Palais des Congrès de Montreal), la borsa, els bancs i on hi ha un clar predomini de gratacels. Aquí es troba el World Trade Center de Montreal al costat de la plaça Victoria.

bosc dins el palau de congressos

Hem tornat al centre del downtown per veure la plaça de Canadà i la Mary Queen of the World Cathedral que és una catedral catòlica que recorda molt la basílica de Sant Pere del Vaticà. Després d'haver vist tot això i començar a no notar algunes parts del cos, tot i que avui el fred s'aguantava millor, hem anat al Tim Hortons. Aquest és una mena de Doonkin Donuts molt típic de Canadà, allà hem près timbits que són com si et mengessis el forat del donut. Unes boletes plenes de diferents ingredients i gustos diversos.


Aquesta nit és especial per nosaltres ja que és la nit de reis. Esperem que quan llegiu aquest blog tingueu el menjador ple de les coses que més desitjàveu. Esperem que us seguiu portant bé la resta de l'any perquè l'any que ve siguin igual de generosos.

Mary Queen of the world Cathedral, en aquesta imatge es pot veure clarament el contrast d'edificis

P.D. l'altre dia en una botiga d'informàtica del Boulevard Saint Laurent sonava una cançó en català de la Troba Kunfú

Els primers freds

Això si que ja va de debò. Ahir -16º i avui per l'estil i nevant!

esquirol a una plaça davant del consulat

Quan ens em llevat pel matí, el temps ja es preveia mogudet. Per això ens em vestit amb les nostres noves mudes i ens hem dirigit al Banc a obrir un compte. La nostra sorpresa ha estat quan ens han demanat un visat que no teníem i ens han enviat al consulat espanyol.

Hem aprofitat aquesta visita obligada per agafar per primer cop el metro i pujar a un 14è pis amb un ascensor de gran velocitat. Després de fer-nos "socis" del consulat hem pensat que els nostres cossos podríen suportar una passejada fins al nostre apartament. 

Hem caminat pel carrer de les galeries d'art presidit pel Museu de Beaux-Arts. Un carrer amb galeries a banda i banda amb imponents hotels. 

 Tot i el fred que feia en aquell moment, els animals semblen insensibles davant les baixes temperatures. Hem observat com els coloms que pots trobar a la plaça Catalunya conviuen amb els esquirols. Ens ha sorprès un cartell que prohibia donar de menjar als ocells.

Quan estavem a mig camí i les cames començaven a congelar-se hem descobert la ciutat subterrània. Són unes galeries comercials de més de 30 quilòmetres de longitud. I en aquest moment hem entès perquè no hi ha gaire gent pel carrer, estaven tots allà com en un formiguer!

Per la tarda hem anat a canviar les divises i finalment hem tancat els nostres deutes amb els propietaris del pis.  Tot i la nevada hem volgut aprofitar el temps i passejar per la Place Des Arts tota il·luminada. Els arbres pelats i la neu cobrint-ho tot era una estampa molt bucòlica.

Avui han posat aquests pals de la foto a sobre els pilons del carrer. Suposem que és per indicar on són en cas que la neu ho cobreixi tot.




Cal que ens preparem?

l'esquimal Mireia amb el seu nou amic

Espectacle de llums- Place Des Arts