Una experiència en anglès

Ara ja fa gairebé dos mesos que estem aquí i ja he finalitzat el meu primer term de l’intesive course. Crec que és un bon moment per poder fer balanç del que ha estat fins ara.

McGill és una molt bona universitat. Està considerada la millor de tot Canadà i està entre les 20 millors del món. És una universitat amb solvència en el que fa a les carreres, però quan vaig apuntar-me no tenia n’idea de com seria a nivell de formació d’idioma. McGill va ser la primera universitat de Montréal. A més, només hi ha la universitat de McGill i la de Concordia que tenen com a llengua vehiculant l’anglès, element que en el meu cas li donava molt valor afegit respecte altres universitats de la ciutat.

Esmorzant abans de començar la classe
per preparar l'examen oral. 

Quan vaig començar tenia por del que em deparava aquest curs amb gent que no conexia de res i que sabia que serien de llocs molt diferents. En aquest curs, a part de treballar molt intensament ja que només són 6 setmanes les quals passen molt ràpid, tens l’oportunitat de conèixer gent molt diversa. Les classes d’anglès estan molt bé, però realment allò que les fa especials és conèixer totes aquestes persones de nacionalitats i cultures tant diverses amb una única cosa que ens uneix, l’anglès. La única llengua amb la que ens podem entendre. Realment podríem descriure les classes com “ una experiència en anglès”·

Un dia a l’hora de dinar vam fer l’international lunch. Cadascú de nosaltres vam fer un plat típic del nostre país i vam poder provar-ho. Va ser divertit poder menjar plats típics dels països de cadascú de nosaltres i cuinats per nosaltres mateixos.

Menjars diversos 

Referència de plats i païssos

Santiago Cordova – Burritos Méxicanos – Mèxic

Suaad Hamam – Hummus – Palestina

Monica Paolone – Tiramisú – Itàlia

Miho Nishioka – Dorayaki (pastisset del Doraemon) i Daifuku – Japó

Djeouad Ouzhlis – Makroute – Argèlia

Melissa Benayed – Amanida de fruites – França

Amine Mechat – Barrir amb xocolata i mel – Marroc

Més menjar

Julian Trujillo – Amanida freda de patata –  Colombia

Anas – Moroccan rice- Aràbia Saudí

Anna – Vareniki – Rússia

Khadiyah – Kabsah (kabuli) – Aràbia Saudí

Seung Ah – Korean pancake – Corea del sud

Buddur – Saudi coffe i dolços – Aràbia Saudí

David Vidal – Empanada xilena – Xile

International Lunch

Seung Ah i Marc en el International Lunch

A l'Académie

L’últim dia vam anar tota la classe a dinar a un restaurant, L’académie. Aquest, està situat en un dels carrers amb més personalitat de Montréal. Crescent és un carrer petit però amb molt d’encant. Al acabar uns quants vam anar amb la Mireia al McGill’s got tallent. Per fer això la universitat va llogar el teatre de l’hotel Marriot Chateau Champlain que està a la Place du Canada. L’espectacle estava protagonitzat per estudiants d’idiomes de McGill. Aquí vam poder veure una noia cantant una cançó d’amor amb àrab (Fog Alnakal), un noi de xina que va fer una demostració d’arts marcials, un altre que va fer màgia,  va haver gent que va cantar cançons del seu país... un seguit d’actuacions que va tenir una durada aproximada d’una hora i mitja. Va ser una bona manera de passar una tarda i acabar el term. 

Amb la Mireia al Talent Show

FIRE ALARM!

Interior del Shambala

Ahir al vespre vam decidir anar a un restaurant Tibetà. Ens vam vestir amb les nostres millors gales i vam anar a la Rue San Denis amb Sherbrooke.  Allà vam trobar el restaurant Shambala.  Aquí vam poder provar plats típics de la zona del Tibet i vam estar en un ambient molt relaxant. La Mireia va menjar de primer una sopa de llenties i després un plat de momos de vedella. Els momos són una mena de raviolis que poden ser de carn, de verdures o de formatge. El Marc, per altra banda, es va demanar el menú Shambala especial. Aquest consistia, primerament,  en una  sopa de llenties i 3 momos De segon tenia chalsa Shambdey, un pollastre al curri aromatitzat amb fines herbes, gingebre i iogurt amb arròs de gessamí. De postres la Mireia va menjar Deysee, el postre tibetà de les grans ocasions. Aquest era un arrós dolç amb panses, cereals i iogurt a sobre. El Marc tenia una amanida de fruita Shambala. Aquestes eren diverses fruites de les quals destacava el codony i estava recobert de iogurt i cereals. Després per fer baixar ens vam fer un te de gessamí. Després de sopar vam voler anar a la Place des Arts, on encara hi ha el Festival de Montréal en Lumière. Allà vam poder escoltar la música electrònica de Dj’s de Canadà.

Interior del Shambala

Avui. a les 7 del matí quan estavem dormint com dos angelets hem sentit una alarma. El Marc ha sortit amb pijama al passadís per veure si sortien els veïns. Després de parlar amb alguns han decidit que era l’alarma d’incendis. Llavors, hem agafat la jaqueta i hem baixat per l’escala d’emergència. Un cop a la porteria ens hem trobat amb la majoria de veïns amb cares adormides i de circumstància. En breu han arribat tres cotxes de bombers i han començat a inspeccionar l’edifici. Hi havia gent que havia baixat amb alguna capsa on suposem que guardaven coses de valor. Al cap d’una bona estona al carrer, amb pijama, jaqueta i uns 5 graus negatius, els bombers ens han dit que podíem tornar als apartaments. Ben bé no sabien que havia passat i creien que el focus estava a l’establiment que hi ha al edifici. Tot i això, per sort, no em vist ni fum ni foc. Això sí, ha estat una manera diferent de començar el diumenge!  

Un peu de tout

Després de dues setmanes en silenci reprenem el blog. Tot i que han estat dues setmanes d’estudi i feina hem fet alguna sortida per la ciutat com al·licient.

Una tarda de la setmana passada vam agafar la combinació de metro i autobús per arribar fins l’Oratoire Saint-Joseph. Aquesta església està situada a la muntanya de Mont-Royal però a la part més llunyana del centre.  Originàriament era una petita capella al mig de la muntanya on els malalts anaven a resar. Va ser llavors quan es van produir alguns miracles que van reforçar la importància de la capella. Gràcies a la gran devoció es va construir el santuari més gran de Montréal amb una escalinata de més de 300 esglaons. El que més impressiona és la cúpula que presideix l’edifici de més de 44 metres d’alçada i 38 de diàmetre. De l’interior del santuari ens va sorprendre la modernitat de la basílica i la zona de devoció a Sant Josep plena d’espelmes.

Entrada a l'Oratoire Saint-Joseph

Oratoire Saint-Joseph

Interior de la basílica

Durant el cap de setmana d’estudi vam decidir sortir a sopar a un dels restaurants més famosos de tot Montréal: Schwartz’s. És un restaurant petit i poc acollidor on fan la carn fumada més bona de tot Montréal. De fet ens van fer seure en una taula de 6 envoltats de dues parelles més. Per tant, no és un bon lloc per fer negocis! Vam menjar el sandvitx de carn fumada, unes patates fregides i la Canada Dry (Ginger ale feta al Québec). Va ser un sopar d’allò més tradicional i autòcton i per un preu molt assequible. La popularitat del restaurant és tal, que han fet un musical (http://www.youtube.com/watch?v=oRKaorWQnPA) i una pel·lícula (http://www.chezschwartzfilm.com/frames.html)!

Aquesta setmana i fins el pròxim dissabte Montréal es torna a vestir de festival. En aquest cas toca el Festival Montréal en Lumière. Aquest combina festival gastronòmic, de llums i de cinema québécois. L’eix central està a la Place des Arts al costat del nostre pis. El dijous vam poder gaudir d’una estona del festival pujant a la noria i escalfant-nos a les fogueres al mig del carrer.

Foguera i nòria, Place des Arts

Montréal en Lumière

Place des Arts

Montréal en Lumière

Tot i que portem un mes i mig a la ciutat, encara hi ha racons que no coneixem. Per això ahir vam anar a passejar per la zona d’ Atwater i la Rue Greener. Són carrers que formen part del centre però estan just a l’altre costat d’on vivim. També vam anar al Centre Bell, estadi dels Canadiens de Montréal. És l’equip de hockey sobre gel de la ciutat i, aquí, és un esport molt més important que el futbol. També vam entrar al College Dawson una universitat més petita que hi ha al centre.

Guixetes al College Dawson

Canadiens de Montréal

Aquest matí hem agafat el metro fins arribar al Parc Olimpique. És la zona on van tenir lloc els Jocs Olímpics del 1976. La construcció que predomina el parc és l’estadi i la Montréal Tower. Hem aprofitat també per passejar pel Jardin Botanique. Com que les temperatures d’aquest país no són agradables ni per les plantes, durant l’hivern el jardí botànic es pot visitar sense pagar. Hem passejat pels pavellons, sense plantes, japonesos, xinesos i de les primeres nacions. Tot i que faltava el color de les flors, la neu també li donava un toc interessant!

Jardin Botanique

Pavelló xinès, Jardin Botanique

Pont xinès, Jardin Botanique

Estadi i Montréal Tower, Parc Olimpique

Québec, ciutat de conte

Menjant l'esmorzar Québécois

Aquest cap de setmana vam decidir anar a ciutat de Québec. La ciutat es troba a 3 hores de Montréal. Així que a les 6 del dissabte ens vam llevar per agafar l’autobús a les 7 del matí. Puntual com un rellotge vam sortir de la parada de Berri i a les 10 estàvem al nostre destí. Un cop allà vam anar cap a la Plaça de Youville. Aquí vam tenir una agradable sorpresa, ens van convidar al típic esmorzar Québécois: pancake amb salsitxa a la brasa i café. L’esmorzar popular formava part de les activitats de Carnaval de la ciutat, un dels carnavals més importants al món i el més conegut de Canadà. La temperatura era baixa, a més, hi havia bastanta més neu que a la nostra ciutat. Durant tot el dia vam estar a una temperatura que oscil·lava entre els -8 i -13C.

A la Rue Saint Jean

Québec està dividit en tres zones: la Basse-Ville (ciutat baixa), aquesta és la part més antiga, està al voltant del riu Saint Laurent. Sobre aquesta zona trobem la ciutat emmurallada o Haute-Ville (ciutat alta), on es troba la catedral catòlica i protestant i l’important Château Frontenac. Per fora de les muralles s’estén la Grande Allée on hi ha l’Hôtel du Parlament, seu del Parlament de Québec. Cal recordar que la ciutat de Québec és Patrimoni de la Humanitat per la ONU des de 1985.

Nosaltres vam voler començar per la zona de fora de la muralla. Vam anar per la Rue Saint Jean, Claire Fontaine i el Grande Allée Est. Aquí vam poder veure el Grand Théatre de Québec, el Promenade, el Centre des Congrès i el Parlament. Després vam anar a la ciutadella militar de Québec, ciutadella que van construir per poder lluitar contra Estats Units però que la van acabar un cop ja havien firmat el tractat de pau.

Un cop vist tota aquesta part vam accedir a la zona emmurallada a través de la porta de Saint Louis a la zona alta. Aquí sense cap destí vam voler endinsar-nos en la màgia de Québec. Caminar i deixar-se perdre pels carrerons amb llambordes, plens de figures de gel a banda i banda del carrer. Cal dir que aquests dies, durant el Carnaval hi té lloc el Campionat Internacional de Figures de Neu.

Davant el Château Frontenac

Totes les cases de la part emmurallada tenen encant, totes elles et recorden a poblets que hi ha al centre d’Europa. Vam poder veure la icona de Québec que és un hotel que recorda els palaus i castells francesos. Aquest és el Château Frontenac i és l’hotel més car de tota la zona amb 618 habitacions. També vam poder entrar a la Catedral catòlica, la Basilique de Notre-Dame-de-Québec del 1647 i a la Holy Trinity Anglican Cathedral de 1804.

Paral·lel al riu Saint Laurent es troba una zona anomenada la Terrace. Aquí hi ha un passeig alçat amb vistes al riu, evidentment, glaçat. Tot i la quantitat de gel que hi havia vam poder veure com amb esforç alguns vaixells el passaven. En aquesta Terrace vam observar com la gent es tirava amb trineus per una mena de tobogans o com menjaven xarop de maple, un dolç molt típic de Canadà.

A la ciutat baixa

Vam decidir dinar a una creperia, la creperia Breton, que està al centre de la ciutat alta. Un cop dinats i recuperats del fred vam començar a caminar de nou i veure algun nou edifici com l’Hôtel de Ville. Finalment, vam decidir anar a la ciutat baixa que queda a nivell del riu. Aquesta zona és la més antiga,  un entremat de carrers desordenats amb molt d’encant, plens de botigues d’artesania, roba o restaurants.  Entre aquests carreroms destaca la Place Royal. 

El Bonhomme

Un cop visitat la ciutat baixa vam anar a buscar l’autobús 801 que ens portava a les afores de Québec. Després de més de 40 minuts i pensar que ens havíem perdut, vam arribar on, a les 19h, començava la cavalcada de Carnaval. Va ser una cavalcada d’una hora de duració on el que més destacaven eren les carrosses. Aquesta desfilada en molts moments ens recordava les desfilades d’EuroDisney per la quantitat de color i llum. L’última carrossa hi havia el Bonhomme. Aquesta és la mascota del Carnaval de Québec i representa un ninot de neu amb barret i faixa vermella tradicional de Québec.  Cada any es fa un ninot del Bonhomme per tal de vendre’l i poder ajudar a finançar el Carnaval. Aquest any valia $13 CAD i et permetia entrar a la zona del Parc des Champs de Bataille on hi havia la majoria de les activitats del Carnaval. Després d’estar drets i quiets durant tota la cavalcada vam patir congelació, sobretot en els peus. Tot i anar amb tres mitjons i tres pantalons no ens notàvem els dits. Heu de pensar que aquí la gent anava directament amb descansos i monos d’esquiar. Un cop acabada la cavalcada ens vam dirigir cap a l’estació i vam arribar aproximadament a la 1 de la nit a Montréal.

Fortificació del s. XVIII

Hôtel du Parlament

Lliscant pel gel

Pintura en un edifici on surten representats els personatges més importants per la vida de Québec

Rue du Petit Champlain

Vaixells creuant el riu Saint Laurent

Filera de bancs soterrats per la neu

A la Place Royale

Cavalcada de Carnaval 2012