dissabte, 26 de maig del 2012

Naturalesa en estat viu


Heus aquí la nostra última aventura per terres del Québec.
Tadoussac

El passat dimarts vam llogar un cotxe per dirigir-nos cap a Tadoussac a 7 hores al nord de Montréal. Tadoussac és el primer poble habitat per europeus de tot Canadà, per tant el més antic. Pels volts del 1600 els francesos van escollir aquest emplaçament per iniciar el comerç de pells a Canadà després de descobrir que els indígenes de la zona havien establert en aquell punt un centre de comerç.  El turisme a Tadoussac és molt antic ja que durant el segle XIX ja arribaven vaixells plens de turistes. I no ens estranya gens que ho fessin! Tadoussac està situada a la desembocadura del riu Saguenay amb el riu Saint Laurent. Alhora està molt a prop de l’oceà Atlàntic i per tant es barregen molts tipus d’aigües. Això permet que es creï l’estuari que atrau a moltes espècies marines, com ara, les famoses balenes de Tadoussac.
Només arribar vam recórrer el poble. És molt petit i molt pensat pels turistes que arriben en grans masses a l’estiu. Tot i així, sense turisme era molt tranquil. Vam caminar per la riba del riu per arribar a l’extrem més meridional del poble.

Capella més antiga de Canadà, Tadoussac

Tadoussac

Baie de Tadoussac

Tadoussac

El primer dia a Tadoussac vam agafar un vaixell per anar a veure les balenes i el fiord de Saguenay. Una de les coses que més ens va agradar va ser el fet de veure-les en el seu estat natural, seguint el seu ritual del dia a dia. Vam veure tres tipus de balenes: les belugues, rorquals comuns, petits rorquals i foques marines. Tadoussac té una colònia de 1.000-1.200 belugues que viuen durant tot l’any a les seves aigües. Durant l’estiu és quan aprofiten per reproduir-se. En canvi totes les altres balenes venen només durant l’estació càlida per alimentar-se a les aigües de l’estuari.
Baie de Tadoussac des del vaixell

Tres belugues a l'estuari

Un cop vistes les balenes, el vaixell va entrar al fiord de Saguenay. Com hem dit, el Saguenay és un afluent del Saint Laurent ben especial. El riu constitueix el fiord més meridional del món. Originàriament el Saguenay va ser un glaciar que va desapareixa en l’última glaciació fa 100.000 anys. És un fiord molt profund que permet que hi passin transantlàntics.
Entrada al Fiord de Saguenay

Fiord de Saguenay

Fiord de Saguenay

Entrant al fiord
Fiord de Saguenay


Malgrat les vistes amb el vaixell eren increïbles ens vam quedar amb ganes de veure més i vam agafar el cotxe direcció l’Anse de Roche, un poblet minúscul penjat a les roques del fiord. Per últim vam decidir anar a dinar a la perla del Fiord, Sainte-Rose-du-Nord. Les vistes eren increïbles, d’aquelles que tallen la respiració. Vam tenir sort de no estar acompanyats de turistes i per tant vam estar sols en aquell paradís. Vam caminar pel fiord per trobar finalment unes roques on mullar-nos els peus (temperatura de l’aigua entre 2 i 4 graus) i gaudir del paisatge. Per últim vam anar fins a Tadoussac per veure la posta de sol darrera el fiord. Un espectacle impagable. Aquestes meravelles són difícils d’explicar i sovint les fotos tampoc fan justícia. Hem fet el que hem pogut!
Anse de Roche

Sainte-Rose-Du-Nord

Sainte-Rose-Du-Nord

Els peus al Saguenay

Vistes a tot el Fiord

Posta de sol a Tadoussac

Posta de sol a Tadoussac

L’endemà, vam anar més cap al Nord. Vam parar al Cap-de-Bon-Désir. És un parc natural just davant de l’estuari. Estàvem completament sols en tot el parc i només arribar al cap de roca vam tenir la sort que unes balenes ens vinguessin a saludar. Per últim vam pujar fins Essipit. Aquest és una comunitat d’innus que viuen com canadencs però tenen una organització més similar al comunisme. És a dir, entre ells es divideixen la feina al poble i consideren que tot és de tots. Allà vam trobar un altre mirador per poder respirar, per última vegada, els aires de l’estuari del Saint Laurent i veure els seus habitants animals tan aprop.

Cap-De-Désir

Mirador a Essipit

Essipit


El divendres vam anar al Canyon de Sainte Anne. Està a la part més sud de Charlevoix i ens va quedar pendent quan el Ferran i la Bea van venir-nos a veure. El canyon està format per una cascada de 72 metres d’alçada. Es pot veure tot el ràpid a través d’un recorregut per ponts suspesos de fins a 55 metres d’alçada del terra. És impressionant la quantitat d’aigua que tenen totes les cascades que hem vist i per conseqüent tota la natura que tenen al seu entorn. Creiem fermament que el Canadà no pot envejar la natura de cap altre país.
Canyon-Sainte-Anne

Canyon-Sainte-Anne

Canyon-Sainte-Anne

Pont suspès (el punt negre és la Mireia)

Pont a Sainte Anne

Canyon-Sainte-Anne

Per arrodonir el dia vam anar a dinar al Québec i vam passejar pels carrerons que més ens agraden de la ciutat. Una bona manera de despedir-nos de la regió de Québec.
Petit-Champlain, Québec

Petit-Champlain, Québec

dilluns, 21 de maig del 2012

Fourth Step: Washington


La nostra última parada per terres americanes va ser a Washington D.C. la ciutat de l’administració americana. En aquesta ciutat hi viuen 300.000 treballadors federals, 80.000 lobbyistes i 40.000 advocats. A més de la major concentració de periodistes de tot el món!
Washington no forma part de cap dels estats federats d’Estats Units. A més el habitants de Washington D.C. no tenen cap representació amb dret a vot davant del poder legislatiu nacional (el Congrés).

Quan vam arribar a Washington vam anar al Mall, una zona verda rodejada de museus i memorials per tots costats. A més a una punta del Mall es troba el Lincoln Memorial i a l’altre el US Capitol, i al centre el Washington Monument. A l’alçada del Washington Monument, una mica més endinsat a la ciutat, es troba la Casa Blanca.

El primer dia vam anar al Natural History Museum que, com tots els museus de la zona del Mall són gratuïts i grandiloqüents. Aquest museu tracta l’antropologia, la geologia i l’arqueologia. Us ho heu d’imaginar tot d’una manera gran i espectacular. Només al arribar ja tens un elefant a tamany real. A partir d’aquí veus l’evolució de la història. Evidentment, comença amb un munt d’esquelets de dinosaures a tamany real. Després, amb un gelat a la mà, vam anar a veure alguns memorials com el de la Segona Guerra Mundial, el de la Guerra de Vietnam i també el de Korea. Finalment vam entrar al Lincoln Memorial, a un extrem del Mall. A la nit vam tornar a passejar per veure’l il·luminat i veure també un petit homenatge a Einstein.

Natural History Museum

Natural History Museum

IIWW Memorial

Washington Memorial

Korean Memorial

Figura de Lincoln

Lincoln Memorial

Einstein
El següent dia, la nostra idea era anar al monument de Washington. En principi pots pujar a dalt de tot i des d’allà veus unes vistes espectaculars de tota la ciutat. Malauradament el monument estava tancat des de l’estiu passat a causa del terratrèmol que va patir la ciutat el 23 d’agost del 2011. Vam aprofitar el matí per visitar diferents memorials com el Martin Luther King, el de Jefferson o el de Madisson. Després, amb una calor horrorosa vam anar a veure la Casa Blanca. De fet només la vam poder veure per fora ja que per poder entrar has de demanar un permís especial al teu consolat. Quan vam acabar de dinar vam anar al barri de Georgetown. Aquest és el barri històric de Washington i també és el barri més comercial. Aquí vam poder veure la Old Stone House, la casa en peus més antiga de Washington. En aquesta vam poder entrar i veure com vivia la gent al 1766.
Després vam passejar pel Chesapeake and Ohio Canal. Aquest té vies peatonals i algunes antigues encluses. A mitja tarda vam anar al Kennedy Center on feien un espectacle de música.

Roosevelt Memorial

Vistes al Mall i Washington Monument

White House

L’últim dia de Washington el temps va canviar i vam tenir pluja. Tot i això, vam anar al US Capitol. Aquí s’hi troba la seu del Congrés (és a dir, del Senat i la Càmera de Representants). Ens van fer una visita guiada per algunes de les seves sales. Tot i això, hem de dir que era una visita més pensada per Americans ja que exaltava molt les seves virtuts i ensenyava els seus herois. Després de dinar vam anar al Space and Air National Museum. Aquest és el museu més visitat del món i en ell pots veure el desenvolupament de l’aviació i la conquesta espacial. Tot el museu està ple d’avions, de míssils, de coets... Al sortir d’aquest vam anar al American History Museum. Com no teníem massa temps vam fer un repàs als moments històrics dels Estats Units i de l’esclavitud. Vam poder corroborar que la seva història està 100% lligada als conflictes bèl·lics.


US Capitol

Space and Air National Museum

Space and Air National Museum
Després del museu i amb una mica de retard vam agafar el autobús camí de Toronto. Vam passar la nit al bus i al cap de 12 hores vam arribar a terres canadenques. S’ha de reconèixer que estàvem molt cansats i vam estar flotant per Toronto. Vam anar a passejar per Lawrence Market on vam dinar i pel port. Més tard vam anar cap al Chinatown. A les 18h ja vam agafar el Megabus direcció a Montréal. En principi, havíem de trigar 6 hores però ens vam trobar un desgraciat accident a la carretera i vam arribar 4 hores més tard del previst a Montréal.
Chinatown, Toronto

Imatge del cansament, Toronto

En general hem de dir que van ser 13 dies molt intensos per terres americanes i molt especials. Uns dies molt divertits i que vam aprendre molt d’una cultura que sentim a parlar cada dia i que ens arriba sempre a través de pel·lícules o sèries televisives. Unes ciutats que s’han de visitar per aprendre i intentar entendre perquè els americans són com són.


divendres, 18 de maig del 2012

Third step: Philadelphia!


La tercera etapa del viatge va ser Philadelphia, capital de Pennsylvania.
En aquesta ciutat només ens hi vam estar un dia sencer, però vam poder entendre perfectament la importància que té pels americans. És el bressol de la democràcia americana i el lloc on es van produir tots els debats que van conduir a la independència del país.
A nivell d’estat Pennsylvania és l’estat més segur dels Estats Units amb una gran barreja de cultures i religions.

Per començar el dia vam anar al Independence National Historical Park. Es tracta d’un parc al mig de la ciutat envoltat de tots els edificis històrics. També se l’anomena la milla quadrada més històrica dels EUA.
Aquí vam visitar el Independence Hall. És l’antiga casa de l’estat de Pennsylvania on va tenir lloc la Declaració de Independència (1776) i es va aprovar la Constitució americana el 1787.
Sala de la Declaració d'Independència, Independence Hall

Independence Hall

També vam visitar el Old City Hall, vam veure la Liberty Bell (campana que va repicar per primera vegada el dia de la Declaració de la Independència), Second Bank of United States, Franklin Court (casa on va viure Benjamin Franklin) i Free Quaker Meeting House (vam poder parlar amb un quaker i ens va fer una explicació molt interessant sobre teologia i història). Per últim ens vam dirigir a Elfreth’s Alley. Aquest és el carrer residencial més antic dels EUA amb una trentena de cases de maó.

Liberty Bell

Església puritana. Seient de Franklin

Elfreth's Alley

Elfreth's Alley

Aprofitant que era el primer dia que veiem el sol als Estats Units vam decidir menjar el típic steak cheese de Jim’s a un dels jardins de la ciutat.
Per la tarda vam passejar fins l’actual City Hall i la Plaça Kennedy. El més curiós d’aquesta plaça és que està plena d’escultures. Vam llegir que hi ha una llei a Philadelphia que diu que un 1% de l’obra nova que es fa a la ciutat ha de ser art. Per aquest motiu necessiten un espai on poder posar totes aquestes peces.
Plaça Kennedy
Plaça Kennedy


Finalment vam anar fins el Terminal Market. Ens va sorprendre veure parades d’amish. Els amish són un grup de persones practicants del protestantisme estricte que es fa visible a través de la seva indumentària antiga, l’aparença física i l’estil de vida (són majoritàriament agricultors). Per fer-se una idea, els amish  han refusat totes les innovacions que tenen al voltant. Per poder acceptar una innovació aquesta no ha de facilitar la vida ni convertir les tasques en menys penoses. Per tant, no tenen cotxes, televisions, ràdios, telèfons... Els homes tenen barba però s’afaiten el bigoti perquè recorda als soldats, mentre que les dones van vestides amb un vestit llis de colors apagats i un monyo senzill subjecte per una còfia blanca (no es poden tallar el cabell mai de la vida).
Per primer cop en tot el viatge, vam decidir estirar-nos a la gespa de l’Independence Park a prendre el sol. Una sensació que teniem completament oblidada!

Independence Park

Per últim ens vam dirigir cap al Magic Garden. És un jardí creat per l’artista Isaiah Zagar a partir de materials de recuperació com ampolles de vidre, plats, porcellana, rodes de bicicletes... Per fer-se una idea, podem pensar que està inspirat en l’obra de Gaudí i Cheval, per tant, tot té una forma de mosaic que no deixa indiferent a ningú. Moltes cases del centre de Philadelphia tenen murals fets pel mateix artista.
Passadís al Magic Garden

Magic Garden

Magic Garden

Personalment, hem de dir que Philadelphia ens va sorprendre. Malgrat no tenir gaires bones referències ens va agradar molt tota la part històrica amb les cases de maó i els carrers amb llambordes. Això si, amb un dia es pot visitar el més important!