Heus aquí la nostra última
aventura per terres del Québec.
 |
| Tadoussac |
El passat dimarts vam llogar un
cotxe per dirigir-nos cap a Tadoussac a 7 hores al nord de Montréal. Tadoussac
és el primer poble habitat per europeus de tot Canadà, per tant el més antic.
Pels volts del 1600 els francesos van escollir aquest emplaçament per iniciar
el comerç de pells a Canadà després de descobrir que els indígenes de la zona
havien establert en aquell punt un centre de comerç. El turisme a Tadoussac és molt antic ja que
durant el segle XIX ja arribaven vaixells plens de turistes. I no ens estranya
gens que ho fessin! Tadoussac està situada a la desembocadura del riu Saguenay
amb el riu Saint Laurent. Alhora està molt a prop de l’oceà Atlàntic i per tant
es barregen molts tipus d’aigües. Això permet que es creï l’estuari que atrau a
moltes espècies marines, com ara, les famoses balenes de Tadoussac.
Només arribar vam recórrer el
poble. És molt petit i molt pensat pels turistes que arriben en grans masses a
l’estiu. Tot i així, sense turisme era molt tranquil. Vam caminar per la riba
del riu per arribar a l’extrem més meridional del poble.
 |
| Capella més antiga de Canadà, Tadoussac |
 |
| Tadoussac |
 |
| Baie de Tadoussac |
 |
| Tadoussac |
El primer dia a Tadoussac vam
agafar un vaixell per anar a veure les balenes i el fiord de Saguenay. Una de
les coses que més ens va agradar va ser el fet de veure-les en el seu estat
natural, seguint el seu ritual del dia a dia. Vam veure tres tipus de balenes:
les belugues, rorquals comuns, petits rorquals i foques marines. Tadoussac té
una colònia de 1.000-1.200 belugues que viuen durant tot l’any a les seves aigües.
Durant l’estiu és quan aprofiten per reproduir-se. En canvi totes les altres
balenes venen només durant l’estació càlida per alimentar-se a les aigües de l’estuari.
 |
| Baie de Tadoussac des del vaixell |
 |
| Tres belugues a l'estuari |
Un cop vistes les balenes, el
vaixell va entrar al fiord de Saguenay. Com hem dit, el Saguenay és un afluent
del Saint Laurent ben especial. El riu constitueix el fiord més meridional del
món. Originàriament el Saguenay va ser un glaciar que va desapareixa en l’última
glaciació fa 100.000 anys. És un fiord molt profund que permet que hi passin
transantlàntics.
 |
| Entrada al Fiord de Saguenay |
 |
| Fiord de Saguenay |
 |
| Fiord de Saguenay |
 |
| Entrant al fiord |
 |
| Fiord de Saguenay |
Malgrat les vistes amb el vaixell
eren increïbles ens vam quedar amb ganes de veure més i vam agafar el cotxe direcció
l’Anse de Roche, un poblet minúscul penjat a les roques del fiord. Per últim
vam decidir anar a dinar a la perla del Fiord, Sainte-Rose-du-Nord. Les vistes
eren increïbles, d’aquelles que tallen la respiració. Vam tenir sort de no
estar acompanyats de turistes i per tant vam estar sols en aquell paradís. Vam
caminar pel fiord per trobar finalment unes roques on mullar-nos els peus (temperatura
de l’aigua entre 2 i 4 graus) i gaudir del paisatge. Per últim vam anar fins a
Tadoussac per veure la posta de sol darrera el fiord. Un espectacle impagable. Aquestes
meravelles són difícils d’explicar i sovint les fotos tampoc fan justícia. Hem
fet el que hem pogut!
 |
| Anse de Roche |
 |
| Sainte-Rose-Du-Nord |
 |
| Sainte-Rose-Du-Nord |
 |
| Els peus al Saguenay |
 |
| Vistes a tot el Fiord |
 |
| Posta de sol a Tadoussac |
 |
| Posta de sol a Tadoussac |
L’endemà, vam anar més cap al Nord. Vam parar al Cap-de-Bon-Désir. És un parc natural just davant de l’estuari. Estàvem completament sols en tot el parc i només arribar al cap de roca vam tenir la sort que unes balenes ens vinguessin a saludar. Per últim vam pujar fins Essipit. Aquest és una comunitat d’innus que viuen com canadencs però tenen una organització més similar al comunisme. És a dir, entre ells es divideixen la feina al poble i consideren que tot és de tots. Allà vam trobar un altre mirador per poder respirar, per última vegada, els aires de l’estuari del Saint Laurent i veure els seus habitants animals tan aprop.
 |
| Cap-De-Désir |
 |
| Mirador a Essipit |
 |
| Essipit |
El divendres vam anar al Canyon
de Sainte Anne. Està a la part més sud de Charlevoix i ens va quedar pendent
quan el Ferran i la Bea van venir-nos a veure. El canyon està format per una
cascada de 72 metres d’alçada. Es pot veure tot el ràpid a través d’un
recorregut per ponts suspesos de fins a 55 metres d’alçada del terra. És
impressionant la quantitat d’aigua que tenen totes les cascades que hem vist i
per conseqüent tota la natura que tenen al seu entorn. Creiem fermament que el
Canadà no pot envejar la natura de cap altre país.
 |
| Canyon-Sainte-Anne |
 |
| Canyon-Sainte-Anne |
 |
| Canyon-Sainte-Anne |
 |
| Pont suspès (el punt negre és la Mireia) |
 |
| Pont a Sainte Anne |
 |
| Canyon-Sainte-Anne |
Per arrodonir el dia vam anar a
dinar al Québec i vam passejar pels carrerons que més ens agraden de la ciutat.
Una bona manera de despedir-nos de la regió de Québec.
 |
| Petit-Champlain, Québec |
 |
| Petit-Champlain, Québec |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada