L'érablière

Després d’algun que altre examen i treball, hem seguit amb les nostres aventures pel Québec.

Ahir vam llogar un cotxe i juntament amb la Miho i la Seung Ah vam anar a visitar una casa de sucre (Érablière). Es tracte d’una cabanya on fabriquen l’auró (arce en castellà, maple en anglès i érable en francès).

Bosc d'aurons (érablière)

Seung Ah, Miho i Marc d'excursió per l'érablière

Els aurons són uns arbres dels quals se’ls extreu la saba que després donarà lloc al xarop. Aquestes plantacions són molt típiques al Québec ja que amb la saba es fan molts productes i s’utilitza com a dolç i com condiment pel menjar.

Nosaltres vam triar la Goudrelle, una de les més grans. Un cop allà vam passejar pel bosc i vam poder veure com s’extreu la saba. Es fa a través d’unes galledes d’alumini clavades al tronc de l’arbre.

Cistelles on es recull l'érable

Marc al bosc d'érables

Després d’obrir la gana vam entrar al menjador. Allà ens van donar grans quantitats de menjar típic del Québec. Vam degustar:
 Pain frais (un pa similar a un brioix), Tête fromagée, Salade de chou maison, Soupe aux pois, Jambon traditionnel i fumé (Era una mena de pernil dolç embolcallat amb una capa d’érable), Saucisses à l’érable (unes salsitxes molt i molt dolces), Omelette poêlée (Era una truita a la francesa però de la mida d’una truita de patates. És a dir, la consistència de la truita de patates però només amb ous!), Pommes de terre rôties (Una mena de patates fregides), Fêves au lard (unes cornes molt salades), Tartelettes au sucre i Beignets avec sirop d’érable (una mena de boles rodones i molt grans similars als bunyols de vent amb l’érable per sobre).

Menjador de la Goudrelle

Omelette pôelée

Com podeu endevinar ens vam quedar ben tips. A més les quantitats eren il·limitades per tant cada cop que t’acabaves alguna cosa et tornaven a portar el plat ple.

El que ens va agradar més va ser veure que totes les persones que estaven allà eren del Quebec. Per ells és similar a anar a menjar carn a la brasa el cap de setmana. Ens vam sentir com uns canadencs més.

Després del tiberi vam agafar un tractor que ens va fer una volta a les plantacions dels arbres. Un cop ja vam estar ben marejats, vam anar a veure com es fabricava el xarop d’érable. Ens van oferir menjar l’érable de la manera més típica. En una superfície plena de neu, es tira el líquid d’érable i amb un pal de fusta petit has d’anar donant voltes fins que agafes tot el líquid i part de la neu. Tot i que no deixa de ser molt dolç, el contrast amb la neu és realment molt bo. Per que us feu una mica la idea, té el gust de toffee.

Producció d'érable

Érable

Com agafar l'érable de la neu.

Tire d'érable

Com que vam fer l’horari internacional (és a dir dinar a les 12:30), encara teníem tota la tarda per endavant. Al tenir cotxe, vam dirigir-nos a Chambly. Chambly és un poblet que està a la zona de Monterégie i és famós pels ràpids que creuen el poble, pel llac i pel Fort. Per pair bé el dinar, vam estar passejant pel parc del Fort i finalment ens vam seure a la vora del llac. Va ser el primer moment en tota la nostra estada a Canadà que ens vam treure l’abric i no vam tenir fred. Tot i així, el llac estava gairebé tot glaçat. Es nota que la primavera està arribant perquè es podia veure ocells passejant per sobre el gel.

Miho, Seung Ah i Mireia al llac de Chambly

Llac de Chambly

Fort de Chambly

Je me souviens... Yaris

Avui hem anat a una ceremònia hindú. Ja us explicarem com ha anat!