Boulevard Saint Laurent 2004: O Canada

Avui dediquem el post a explicar el més breument que hem pogut la història de Canadà. Sempre és interessant saber els orígens!

Lac des Castors, parc de Mont-Royal

La majoria d’arqueòlegs coincideixen que els primers habitants del Nord d’Amèrica van creuar des de Sibèria a Alaska fa uns 25.000 anys. Aquests caçadors nòmades perseguien els mamuts i els bisons. A poc a poc aquests nòmades es van anar establir per tot el continent americà. Està documentat que l’any 986, es van constituir diferents tribus amb societats ben diverses a diferents zones de l’actual Canadà. Hi havia els inuit (més a la zona septentrional entre Alaska i Groenlàndia), tlingit i els salish (pobles natius de la costa del Pacífic), tribu dels peus negres (zona de les planures) i els iroquois (instal·lats a la zona del Riu Saint Lawrence i a la zona dels grans llacs). Els iroquois són els que van aixecar un poblat molt aprop de l’actual Montréal (Hochelaga). Tot i la manera de viure diferents, totes aquestes Primeres Nacions es consideraven part de la natura i no els seus propietaris.

Els primers europeus que van arribar a aquesta zona van ser els vikings. L’any 1000 van intentar establir una colònia però després de passar l’ hivern van decidir marxar convençuts de la impossibilitat de viure aquí.

L’any 1497 un britànic, Giovanni Caboto va arribar a Amèrica. En el seu segon viatge cap aquí amb més homes per poblar el territori es van perdre i va desestimar la conquesta.

Ja és fins el 1534 que Jacques Cartier (francès) va fer el seu primer viatge i arribà a les costes del riu Saint Lawrence. En el seu segon viatge va trobar un campament natiu anomenat Hochelaga al que va anomenar Montréal. El nom prové de la muntanya que governa la ciutat, Mont-Royal. N’hi ha que diuen que li van posar aquest nom per complaure al rei francès. Després de passar un hivern aquí, va veure el seu somni de crear una colònia trencats i va tornar a França.

Centre d'Histoire de Montréal, antiga estació de bombers

Tot i així els francesos es van quedar amb les ganes i va ser l’any 1603 quan Samuel de Champlain va realitzar el seu primer viatge a les Amèriques. Va establir la primera colònia francesa a la ciutat del Quebec. Impulsat pel comerç de les pells, la colònia es va anar fent gran. Tot i així, l’objectiu principal d’aquest primer assentament francès era el d’ evangelitzar la zona. Per tant, van ser els jesuites els que van establir les missions.

Degut a que el comerç de pells era molt rendible, els anglesos van decidir apropar-se a la zona i crear ells la seva pròpia companyia de pells, la Bahía de Hudson.

Al llarg del segle XVIII les hostilitat a Europa entre francesos i anglesos es van traslladar al Nou Món. El 1713, Anglaterra governava Nova Escòcia, Terranova i la regió de la Bahía de Hudson. Després de la guerra dels set anys, 1763, va passar a governar la totalitat del Canadà francès. Les tensions es van agreujar per la religió ja que els anglesos eren majoritàriament protestants i els francesos catòlics. Els malentesos entre les dues comunitats van ser una tònica present durant molts anys. Els francesos ocupaven només una quarta part dels càrrecs públics tot i sumar un total de tres quarts de la població.

Degut als intents de colonització per part dels estadounidenses, es va decidir, l’1 de juliol del 1867, unir tots els territoris per formar Canadà. No va ser fins l’any 1949, que Terranova es va unir a Canadà sent la desena província del país. L’última província que s’ha creat, l'1 d'abril del 1999, ha estat la de Nunavut, el nou territori del inuits amb la llengua oficial de inuktitut i estan recuperant les tècniques tradicionals de pesca i caça.

A nivell de relacions externes, Canadà va aprofitar les dues guerres mundials per fer-se un lloc al món i constituint-se com una potència important. Malgrat això, internament els problemes van anar creixent sobretot amb la regió del Quebec. Com que el tema del Quebec no és gens fàcil, ho deixem per un altre post.

Per aquells que hagueu arribat fins aquí, us deixem unes fotos del parc de Mont-Royal que dóna nom a la ciutat.