Boulevard Saint Laurent 2004: Québec, ciutat de conte

Menjant l'esmorzar Québécois

Aquest cap de setmana vam decidir anar a ciutat de Québec. La ciutat es troba a 3 hores de Montréal. Així que a les 6 del dissabte ens vam llevar per agafar l’autobús a les 7 del matí. Puntual com un rellotge vam sortir de la parada de Berri i a les 10 estàvem al nostre destí. Un cop allà vam anar cap a la Plaça de Youville. Aquí vam tenir una agradable sorpresa, ens van convidar al típic esmorzar Québécois: pancake amb salsitxa a la brasa i café. L’esmorzar popular formava part de les activitats de Carnaval de la ciutat, un dels carnavals més importants al món i el més conegut de Canadà. La temperatura era baixa, a més, hi havia bastanta més neu que a la nostra ciutat. Durant tot el dia vam estar a una temperatura que oscil·lava entre els -8 i -13C.

A la Rue Saint Jean

Québec està dividit en tres zones: la Basse-Ville (ciutat baixa), aquesta és la part més antiga, està al voltant del riu Saint Laurent. Sobre aquesta zona trobem la ciutat emmurallada o Haute-Ville (ciutat alta), on es troba la catedral catòlica i protestant i l’important Château Frontenac. Per fora de les muralles s’estén la Grande Allée on hi ha l’Hôtel du Parlament, seu del Parlament de Québec. Cal recordar que la ciutat de Québec és Patrimoni de la Humanitat per la ONU des de 1985.

Nosaltres vam voler començar per la zona de fora de la muralla. Vam anar per la Rue Saint Jean, Claire Fontaine i el Grande Allée Est. Aquí vam poder veure el Grand Théatre de Québec, el Promenade, el Centre des Congrès i el Parlament. Després vam anar a la ciutadella militar de Québec, ciutadella que van construir per poder lluitar contra Estats Units però que la van acabar un cop ja havien firmat el tractat de pau.

Un cop vist tota aquesta part vam accedir a la zona emmurallada a través de la porta de Saint Louis a la zona alta. Aquí sense cap destí vam voler endinsar-nos en la màgia de Québec. Caminar i deixar-se perdre pels carrerons amb llambordes, plens de figures de gel a banda i banda del carrer. Cal dir que aquests dies, durant el Carnaval hi té lloc el Campionat Internacional de Figures de Neu.

Davant el Château Frontenac

Totes les cases de la part emmurallada tenen encant, totes elles et recorden a poblets que hi ha al centre d’Europa. Vam poder veure la icona de Québec que és un hotel que recorda els palaus i castells francesos. Aquest és el Château Frontenac i és l’hotel més car de tota la zona amb 618 habitacions. També vam poder entrar a la Catedral catòlica, la Basilique de Notre-Dame-de-Québec del 1647 i a la Holy Trinity Anglican Cathedral de 1804.

Paral·lel al riu Saint Laurent es troba una zona anomenada la Terrace. Aquí hi ha un passeig alçat amb vistes al riu, evidentment, glaçat. Tot i la quantitat de gel que hi havia vam poder veure com amb esforç alguns vaixells el passaven. En aquesta Terrace vam observar com la gent es tirava amb trineus per una mena de tobogans o com menjaven xarop de maple, un dolç molt típic de Canadà.

A la ciutat baixa

Vam decidir dinar a una creperia, la creperia Breton, que està al centre de la ciutat alta. Un cop dinats i recuperats del fred vam començar a caminar de nou i veure algun nou edifici com l’Hôtel de Ville. Finalment, vam decidir anar a la ciutat baixa que queda a nivell del riu. Aquesta zona és la més antiga, un entremat de carrers desordenats amb molt d’encant, plens de botigues d’artesania, roba o restaurants. Entre aquests carreroms destaca la Place Royal.

El Bonhomme

Un cop visitat la ciutat baixa vam anar a buscar l’autobús 801 que ens portava a les afores de Québec. Després de més de 40 minuts i pensar que ens havíem perdut, vam arribar on, a les 19h, començava la cavalcada de Carnaval. Va ser una cavalcada d’una hora de duració on el que més destacaven eren les carrosses. Aquesta desfilada en molts moments ens recordava les desfilades d’EuroDisney per la quantitat de color i llum. L’última carrossa hi havia el Bonhomme. Aquesta és la mascota del Carnaval de Québec i representa un ninot de neu amb barret i faixa vermella tradicional de Québec. Cada any es fa un ninot del Bonhomme per tal de vendre’l i poder ajudar a finançar el Carnaval. Aquest any valia $13 CAD i et permetia entrar a la zona del Parc des Champs de Bataille on hi havia la majoria de les activitats del Carnaval. Després d’estar drets i quiets durant tota la cavalcada vam patir congelació, sobretot en els peus. Tot i anar amb tres mitjons i tres pantalons no ens notàvem els dits. Heu de pensar que aquí la gent anava directament amb descansos i monos d’esquiar. Un cop acabada la cavalcada ens vam dirigir cap a l’estació i vam arribar aproximadament a la 1 de la nit a Montréal.