Boulevard Saint Laurent 2004: Un peu de tout

Després de dues setmanes en silenci reprenem el blog. Tot i que han estat dues setmanes d’estudi i feina hem fet alguna sortida per la ciutat com al·licient.

Una tarda de la setmana passada vam agafar la combinació de metro i autobús per arribar fins l’Oratoire Saint-Joseph. Aquesta església està situada a la muntanya de Mont-Royal però a la part més llunyana del centre. Originàriament era una petita capella al mig de la muntanya on els malalts anaven a resar. Va ser llavors quan es van produir alguns miracles que van reforçar la importància de la capella. Gràcies a la gran devoció es va construir el santuari més gran de Montréal amb una escalinata de més de 300 esglaons. El que més impressiona és la cúpula que presideix l’edifici de més de 44 metres d’alçada i 38 de diàmetre. De l’interior del santuari ens va sorprendre la modernitat de la basílica i la zona de devoció a Sant Josep plena d’espelmes.

Entrada a l'Oratoire Saint-Joseph

Oratoire Saint-Joseph

Interior de la basílica

Durant el cap de setmana d’estudi vam decidir sortir a sopar a un dels restaurants més famosos de tot Montréal: Schwartz’s. És un restaurant petit i poc acollidor on fan la carn fumada més bona de tot Montréal. De fet ens van fer seure en una taula de 6 envoltats de dues parelles més. Per tant, no és un bon lloc per fer negocis! Vam menjar el sandvitx de carn fumada, unes patates fregides i la Canada Dry (Ginger ale feta al Québec). Va ser un sopar d’allò més tradicional i autòcton i per un preu molt assequible. La popularitat del restaurant és tal, que han fet un musical (http://www.youtube.com/watch?v=oRKaorWQnPA) i una pel·lícula (http://www.chezschwartzfilm.com/frames.html)!

Aquesta setmana i fins el pròxim dissabte Montréal es torna a vestir de festival. En aquest cas toca el Festival Montréal en Lumière. Aquest combina festival gastronòmic, de llums i de cinema québécois. L’eix central està a la Place des Arts al costat del nostre pis. El dijous vam poder gaudir d’una estona del festival pujant a la noria i escalfant-nos a les fogueres al mig del carrer.

Foguera i nòria, Place des Arts

Montréal en Lumière

Place des Arts

Montréal en Lumière

Tot i que portem un mes i mig a la ciutat, encara hi ha racons que no coneixem. Per això ahir vam anar a passejar per la zona d’ Atwater i la Rue Greener. Són carrers que formen part del centre però estan just a l’altre costat d’on vivim. També vam anar al Centre Bell, estadi dels Canadiens de Montréal. És l’equip de hockey sobre gel de la ciutat i, aquí, és un esport molt més important que el futbol. També vam entrar al College Dawson una universitat més petita que hi ha al centre.

Guixetes al College Dawson

Canadiens de Montréal

Aquest matí hem agafat el metro fins arribar al Parc Olimpique. És la zona on van tenir lloc els Jocs Olímpics del 1976. La construcció que predomina el parc és l’estadi i la Montréal Tower. Hem aprofitat també per passejar pel Jardin Botanique. Com que les temperatures d’aquest país no són agradables ni per les plantes, durant l’hivern el jardí botànic es pot visitar sense pagar. Hem passejat pels pavellons, sense plantes, japonesos, xinesos i de les primeres nacions. Tot i que faltava el color de les flors, la neu també li donava un toc interessant!